Valeria Guglietti presenta les seves primeres creacions d’ombres xineses en Villa Gesell, Argentina. On va formar part de la programació de Teatre de Carrer a la gorra durant la temporada d’estiu (1989 a 1993).
Anteriorment, va participar en Buenos Aires, en altres projectes com a actriu, cantant, i titellaire. Va ser membre de la Companyia Tarantantango, va actuar en alguns programes de TV, també en l’espectacle infantil ” Cáscara Colorada” de Pipo Pescador.
Comença amb les seves primeres produccions d’ombres chinescas com a solista, conformant la seva pròpia empresa.
La gràcia, la creativitat, i la desimboltura que va aconseguir en expressar aquest art mil·lenari va tenir gran acceptació per part d’un públic que abasta totes les edats.
A partir d’allí la pràctica i la recerca van ser fonamentals en aquesta disciplina sobre la qual no abundava informació. La destresa que les seves mans van adquirir amb els estudis de piano durant la seva infància, li va permetre desenvolupar les ombres amb gran habilitat. Les publicacions de Sergio Taján, els vídeos de Fu-Manchú i de Mac’ Rubens, més els consells i l’aportació tècnica de Gustavo Di Sarro i els primers accessoris realitzats per Alejandro Bustos, més els estudis de teatre, i cant, i l’experiència en l’escenari, han aportat a l’artista la sensibilitat necessària per a aconseguir gran expressivitat en les posades en escena.
Una vegada establerta a Espanya incorpora a les actuacions accessoris, efectes visuals que al costat de la banda sonora editada per Luis Roca, contribueixen a afermar el seu primer xou: “No Toquin les meves Mans”. Aconsegueix així un veritable punt de trobada entre el cinema mut, el còmic, els titelles, la música, i la màgia. Comença a tenir repercussió tant nacional, com internacional per la seva originalitat. Participa en la programació d’importants Festivals Internacionals de tot el món de Titelles, Arts Visuals, Espectacles Infantils, Cabarets, Màgia, Arts Escèniques, de Teatre de Carrer, Certàmens d’Artistes, i fins i tot en Gales i Festivals de Cinema. Rep premis, i prepara performances a comanda per a esdeveniments puntuals.

La producció no s’atura, i crea “Mans Lliures” que participa en nombrosos Festivals, i programacions de Teatre per a Nens. Utilitza nous recursos, i personatges. Com així ho és també “Mà i Mà”, que explica una història plena de poesia. Deu Anys d’Ombres, i Ombra de Cinema, totes creacions de pròpia autoria, i gestió.

Aquests espectacles preserven el llenguatge mut, i mantenen el codi artesanal de les Ombres Xineses fetes amb les mans, i petits accessoris a la vista de l’espectador. Utilitza simplement una font de llum, un espai escènic mínim, i a la pantalla o paret blanca es projecten les històries podent accedir a tot tipus de sala, auditori, teatre, carpa de circ, aules d’escoles, auditoris, sala d’actes, o centre social i fins a l’aire lliure de nit per conseqüència arriba a tots els públics, reafirmant i difonent aquest Art tradicional, mil·lenari i poc vist, i sostenint la cultura que és essencial per a les persones. La constant recerca d’expressar a través d’aquest llenguatge, van permetre a Valeria Guglietti ser un referent en l’art de les ombres xineses al món.

Participa en la programació de Teatres, actuacions escolars, importants Festivals de Titelles, Circ, Arts Visuals, Màgia, Teatre de Carrer, Festivals dedicats a la infància i per descomptat en Festivals de Teatre d’Ombres, dins d’Espanya, i la resta del món . Ha rebut premis, i mencions. També ha fet treballs puntuals privats d’animació, en instal·lacions ha col·laborat amb José Luis Guerín, participo en cinema publicitari, esdeveniments empresarials com Mas Perinet en col·laboració amb Els Comediants, performances a encàrrec com al Museu Picasso de Barcelona i ha donat recomanacions a companyies que utilitzen ombres, ha dictat classes, workshop i tallers per a escoles, per artistes professionals, per a nens, i la família de manera presencial, i ara també online.