Vull agrair especialment a les persones que m’han donat suport al llarg de la meva carrera artística, en els processos creatius, en la producció, en la distribució , promoció, i en les gires.
A Gaspar Di Carrall que ha estat el meu primer espectador, crític, conseller, fotògraf, i tècnic.
Gustavo Di Carrall que m’ha iniciat en el món de les ombres xineses, i ha realitzat els primers projectors.
Sergio Taján, pel seu manual d’ombres.
Alejandro Bustos, pels primers recortables.
Belkys Reihardt per les seves costures.
Victoria Guglietti que va fer les primeres fotos.
Nanny Cogorno, que va filmar el primer vídeo per a participar en la Marató, i em va donar tot el seu ànim.
Luis Roca, per la seva aportació en l’edició d’efectes sonors del primer xou, el gràfic, i tot el que es relaciona a l’ordinador. Pel seu compromís en proposar números, col·laborant amb la posada de “No toquin Les meves Mans” i pels dibuixos de les siluetes que no em sortien.
Eugenio Navarro, i La Puntual, que va confiar en mi i em va obrir moltíssimes portes a Festivals.
Ricky Shneider per la seva professionalitat en l’edició musical de Mans Lliures.
Andrea Perrone, per la seva aportació en traduccions, la seva locució en anglès i la seva companyia en gires.
José Muñoz Sosa, per l’electricitat en general.
Adam Mankind per la paciència i la seva col·laboració en l’edició del llibre d’Ombres xineses.

Als quals em van donar casa i menjar estant de gira.
Al Ajuntament de Sant Pere de Ribes, per comptar amb mi com a artista local.
I segurament falta nomenar més…
Li dono les gràcies a tot el públic que gaudeix dels espectacles i fa costat als artistes amb el seu aplaudiment.
La cultura i els espectacles són un bé essencial, per a estar sans i sensibles.